primera època (1993-1995)
Stidna! va néixer l'octubre de 1993 com una acció d'agitació artística en el camp de la comunicació, la intenció de la qual era denunciar la manipulació interessada del llenguatge per part del poder i cridar l'atenció sobre el poder de la paraula, especialment de la paraula escrita, alhora que denunciar certes actituds i tics dins del llenguatge dels mitjans de comunicació.
Durant el seu primer any d'existència, Stidna! va desenvolupar una labor d'experimentació formal en l'àmbit del copy-art i el mail-art. A més d'una manipulació formal dels materials amb els quals Stidna! ha treballat des del principi -textos i, posteriorment, imatges-, hi ha un segon nivell de manipulació simbòlica, en la qual es despulla a la informació continguda a l'esmentat material de les mistificacions del discurs del poder per revelar significats emmascarats per aquell. Stidna! manipula críticament encara que sense tergiversar la informació que rep.
Un dels trets fonamentals d'Stidna! és la constant referència a les dates, a la memòria immediata, perduda enmig del continu bombardeig informatiu dels mitjans de comunicació. Els destinataris inicials d'Stidna! van ser els mitjans de comunicació. La seva originalitat com a mail-art radicava en el seu autolimitació: des del principi no va pretendre mai el diàleg ni la difusió pública, sinó establir uns canals de comunicació unidireccionals entre autor i destinatari; una relació desigual, asimètrica, reflex de la relació entre els mitjans de comunicació i la seva audiència. Els mitjans de comunicació controlen tant els continguts dels missatges que emeten com els continguts i la difusió de les respostes generades per la seva audiència. Convençuts de la impossibilitat de controlar el propi discurs lliurat als mitjans de comunicació, Stidna! va optar des d'un primer moment per l'acció postal anònima, per evitar la dissolució del seu missatge dins de la dinàmica dels mitjans.
Tres blocs temàtics van constituir l'objecte d'aquesta primera etapa. El primer d'ells denunciava actituds sexistes i racistes així com la banalització de la guerra i la mort en els mitjans informatius. El segon tractava el poder de la imatge i dels mitjans de comunicació. L'últim bloc temàtic pretenia denunciar la confusió ideològica generada pel poder a través de la manipulació del llenguatge, en benefici propi i en detriment de les llibertats.
Contactar