LA libre asociación
La història de LA Libre Asociación comença en un moment en el qual nostra activitat artística comença a prendre altres rumbs: d'una banda, la nostra poesia visual ja no té com a eix articulador el treball de copy-art amb extractes de la premsa, comencem a treballar amb materials i formats diferents dels utilitzats fins llavors, i a nivell ideològic els plantejaments es tornen de vegades més abstractes, de vegades més intimistes. D'altra banda, havíem ampliat la nostra activitat al camp de la performance, atrets per les seves possibilitats expressives i poètiques, i a la difusió de l'obra d'altres artistes amb la creació de l'espai miau.
En aquest punt, obligats per una mudança, decidim fer una neteja del nostre considerable arxiu de premsa, que abastava des de 1991 fins aquell moment. Va ser realitzant aquesta neteja quan comencem una tasca de lectura ràpida i descart d'aquelles notícies que no ens interessaven. Durant aquesta lectura ràpida d'un arxiu no ordenat cronològicament comencem a fer, inevitablement i inconscientment, una sèrie d'associacions d'idees entre fotos i textos sense una altra relació que l'haver estat fullejats ràpidament abans de decidir-nos a rebutjar-los o a conservar-los. LA Libre Asociación és, en certa forma, successora de l'activitat inicial de Stidna!, però no és merament la continuació del collage crític anterior. En primer lloc, els textos estan més integrats en la imatge gràcies a l'ús de mitjans informàtics. En segon lloc, el joc primitiu de lliure associació d'idees exercitat sobre aquell material, passat pel tamís de la manipulació conscient a l'hora d'elaborar les obres, va donar com a resultat noves obres que mostren aspectes de la nostra visió del món, més enllà de la simple crítica als mitjans de comunicació
Jocs de memòria consta d'una sèrie de postals en la qual es es plantegen retòricament preguntes enganyoses acompanyades d'imatges relacionades amb les mateixes, en les quals cap de les opcions que es presenta és correcta. Hem utilitzat aquestes postals en les nostres performances, convertint-les en petites enquestes; ens vam adonar que en ser plantejades les qüestions amb respostes tancades la major part de les persones optava per una o altra d'elles, sense pensar que cap d'elles era certa, amb la sorpresa que no només una ínfima part dels enquestats responia encertadament sinó que la majoria d'ells escollia la resposta més allunyada de la veritat.
També vam editar una sèrie de postals sobre temes de l'actualitat política nacional, amb fotografies de la premsa i amb textos que vorejaven l'absurditat, encara que amb un estil periodístic. Aquest treball continua la línia lúdica i desenfadada del treball que realitzem entre 1995 i 1997 signat amb el nom de (bajo seudónimo).
Contactar