[2003] taller de reconstrucció
( [Accions contra la guerra. Escola Llotja, abril 2003] )
Quan Xavier Canals ens va proposar participar en una sessió de performances contra la guerra de l'Iraq vam acceptar la proposta immediatament, malgrat no solem treballar a partir d'un tema que ens vingui donat a priori. Ho vam fer perquè era un tema que estava íntimament lligat amb el nostre compromís, tant personal com a artístic però, sobretot, per venir la invitació de Xavier, a qui professem un gran afecte.
Vam decidir des d'un principi partir de fragments de mirall com a element base, material que estàvem utilitzant en aquests moments en altres dels nostres treballs i que podia prestar-se a nombroses interpretacions simbòliques.
El primer dilema va ser l'enfocament que anàvem a donar a la performance. L'opció més immediata era reflectir directament la destrucció amb els trossos trencats de mirall, però la vam descartar per considerar que la guerra, acte destructiu per antonomàsia, estava ja omnipresent durant aquells dies; a més, el recurs a la destrucció ha estat emprat tantes vegades dins de l'art d'acció que qualsevol intenció de crítica que es pretengués fer hagués estat banalitzada immediatament pel propi fet de la repetició.
Vam optar llavors per fer el contrari, per una acció constructiva que aprofités el potencial simbòlic dels miralls trencats i els transmutés en una força positiva. Vam plantejar llavors als participants aquest "taller de reconstrucció" en el qual dipositàvem els fragments al terra i anàvem re-construint el mirall sobre un tauler negre, convidant a participar a tots aquells que s'apropaven per allà.
Aquesta acció permetia a més una segona lectura, en la línia de la nostra sèrie d'instal·lacions "Jocs i tripijocs", en la qual proposàvem uns jocs impossibles o tramposos per fer reflexionar als participants en les paradoxes del discurs del poder. Amb aquest "taller" volíem cridar l'atenció sobre el concepte de "reconstrucció", utilitzat fins a la sacietat pels emissaris de la guerra i la destrucció, un concepte enganyós, ja que, igual que no és possible reconstruir el mirall a partir d'uns fragments, tampoc és possible reconstruir les vides segades per la guerra.
La reacció del públic, una vegada més, ens va sorprendre. En una ciutat en la qual tots passen sense fixar-se en els altres, en la qual el circ està servit tots els dies, ens vam meravellar que encara hi hagi gent que s'apropi ingènuament i vulgui participar en aquest acte simbòlic de reconstrucció, de reparació d'un sofriment infringit a tot un poble amb la complicitat dels nostres governants i en contra de la voluntat de tots nosaltres.
Contactar