( [Colectivo Stidna!, amb la participació d'Aire, Experimenta, Merz Mail, Stidna!. Barcelona, 17 de gener de 1999] )

---

A principis de l'any 1999, passades les festes nadalenques, ens vam trobar un arbre de nadal abandonat al carrer. Aquest arbre formava part dels arbres que l'associació de comerciants del barri havia repartit entre les diferents botigues per guarnir els carrers durant les festes. L'arbre estava lligat amb les cordes originals amb les quals venia embalat i conservava encara l'etiqueta identificativa del mateix, 853. Era evident que l'arbre havia estat abandonat sense haver estat ni tan sols utilitzat.

La imatge de l'arbre, lligat i amb el seu peu de guix, ens evoca immediatament les pel·lícules de gàngsters, en les quals els mafiosos envien d'aquesta forma al fons de la badia a aquells que els van trair o que, senzillament, ja no els són útils.

Aquesta acció pretén recollir l'arbre abandonat en un carrer amb el seu peu de guix i completar l'acció criminal llançant-lo al fons del mar, perquè en la nostra societat ja no és útil.

Volem cridar l'atenció amb aquesta acció el tractament mercantilista dels éssers vius. Aquest arbre, tallat per ser utilitzat com a guarniment durant uns pocs dies, per tal de seguir una tradició nova per a nosaltres, no va arribar tan sols a ser desembalat. Va passar directament de la terra al test farcit de guix i, ja mort, va ser emmagatzemat per ser venut. Com no va ser així, una vegada passat el seu moment, va ser rebutjat i llançat al carrer.

La nostra societat produeix més del necessari i rebutja els productes no venuts, una vegada que els costos del manteniment d'aquest estoc aconsegueixen nivells no desitjats pels propietaris de la producció. I no només passa això amb els objectes sinó que els éssers vius s'han convertit en objectes víctimes d'aquest mateix procés. Arbres nadalencs, tot tipus de plantes, animals i també les persones formen part d'aquest estoc que serà rebutjat, els uns quan no puguin ser venuts, els altres quan ja no sigui útil mantenir-los. Talar milers d'arbres per vendre solament uns centenars obeeix a la mateixa ideologia que propugna el creixement demogràfic i consenteix la immigració il·legal per poder disposar d'una mà d'obra barata, de la qual es podrà desfer en qualsevol moment, quan no la consideri útil.

Col·lectiu Stidna!, Barcelona, 17 de gener de 1999

---

853. Postil·les a l'acció

En realitat, l'arbre marcat amb el número 853 no va acabar al mar. Quan alliberem a l'arbre del seu test de plàstic descobrim que sota el ciment encara hi quedaven arrels i que encara podia estar viu. L'arbre que va ser llançat al mar va ser recollit posteriorment, el 17 de gener, en la cantonada dels carrers Rocafort i Diputació, en la mateixa illa de cases i a menys de cent metres de l'anterior. De fet, eren arbres gairebé bessons en grandària i aspecte, però aquest altre estava definitivament mort. El tronc havia estat serrat i no li havien deixat arrels per sota del ciment. Va ser aquest i no l'altre l'arbre que va anar a acabar al mar durant la nostra acció, amb l'etiqueta verda que deia 853. No podíem utilitzar un arbre viu per realitzar la nostra acció, perquè l'art no pot estar mai per sobre de la vida. El nostre arbre encara viu va ser lliurat per ser replantat. Potser pugui sobreviure.

Una última reflexió sobre les conseqüències de l'acció ens porta a pensar en les restes que deixem, en la influència de l'acció en l'entorn. L'arbre en el mar es descompondrà i donarà nova vida a la vida; la terra i el ciment acabaran, esmicolats pel mar, com a sorra en alguna platja o en el fons del mar; però el test de plàstic negre, perdurarà llarg temps, com una taca negra en el mar. Tota acció humana deixa rastres en el seu entorn, som conscients d'això, i assumim la responsabilitat pel nostre acte.

Colectivo Stidna!, Barcelona, 19 de enero de 1999

---